02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

Relat sobre la pròpia educació artística

Marta Fernández Ortiz

Des de ben petita he tingut una connexió molt propera amb l’art. Des del moment que vaig néixer i tot era nou per a mi sempre he estat una nena molt curiosa, amb necessitat d”experimentar, de tocar, molt inquieta. A l’escola vaig començar a descobrir diferents formes d’expressió: noves figures, noves imatges, noves cares, noves textures i noves formes de llenguatge. A través d’aquestes primeres experiències vaig començar a relacionar-me amb l’art i amb la manera d’entendre el món que m’envoltava.

Durant el període escolar d’Educació Infantil i Primària vaig treballar força l’educació artística. Expressàvem tot el que sentíem a través de diferents formes d’expressió plàstica:  manualitats, fang, dibuixos utilitzant diferents tècniques, amb colors, ceres, pintura, el collage, teixits, paper… També, l’expressió corporal estava molt present a l’escola i el teatre era una activitat que portàvem a terme cada curs. D’aquesta manera vaig començar a utilitzar l’educació artística com una eina per expressar el que no podia dir amb paraules. A més a més, també ens ensenyaven els diferents tipus de textures i què es podia fer amb elles. Un exemple molt clar eren els dibuixos amb sorra de la platja: agafàvem sorra, paper i cola, i amb aquests materials creàvem noves figures per representar alguna cosa. Quan vaig anar creixent, em vaig adonar que era una nena molt creativa. Les portades que feia per als arxivadors de totes les assignatures les decorava amb molta cura i hi dedicava molt de temps, m’agradava moltíssim. Dibuixava, pintava, enganxava diferents materials i deixava que la meva imaginació fluís. A més, vaig començar a practicar patinatge artístic sobre quatre rodes. Tot i que no era un esport que em fascinés del tot, i que mai he estat gaire elàstica, ni molt coordinada, m’apassionava la música i com el meu cos es movia seguint el ritme. Aquells moments eren de desconnexió, i vaig comprendre que la música podia ser la meva manera d’escapar i sentir-me millor sense cap tipus de judici o rebuig.

Quan vaig arribar a l’ESO, la connexió amb l’art que havia tingut fins aquell moment va anar modificant. Ja no practicava patinatge artístic i vaig canviar d’esport, dedicant-me a la natació. Tot i que sembla menys relacionat amb l’educació artística, he de dir que hi ha una dimensió expressiva en el moviment del cos dins l’aigua i en la manera de controlar-lo. Tinc molta flotabilitat i m’agradava sentir el meu cos en moviment ritmic, tot lliscant per l’aigua. A l’escola, a més, les classes es van tornar més teòriques i vaig disposar de menys temps per dibuixar i desenvolupar la meva creativitat.

Fora de l’escola, però, l’art continuava present. Sempre m’han interessat les obres d’art i, amb els meus pares, sovint visitàvem museus i fèiem recirreguts pels monuments i els carrers de pobles i ciutats. M’agrada descobrir els racons de ciutats i pobles, conèixer trets de la seva cultura. També m’han interessat molt les obres de teatre i de tant en tant m’grada anat-hi. També vaig descobrir el cinema, especialment les pel·lícules relacionades amb la història, que combinaven l’art visual i la narrativa per transmetre idees i emocions. Sempre m’ha fascinat la història, i el cinema em va permetre entendre-la d’una manera més profunda ja que em poso en la pell dels protagonistes. He vist pel·lícules com Las 13 rosas, La lengua de las mariposas o Mientras dure la guerra, i aquesta última em va marcar especialment per la frase de Miguel de Unamuno: “Venceréis, pero no convenceréis”. Aquesta frase la va pronunciar Unamuno a Salamanca el 12 d’octubre de 1936, pocs mesos després de començar la Guerra Civil, i va inspirar Alejandro Amenábar per a la seva pel·lícula, que mostra la visió del conflicte des dels ulls del gran escriptor i pensador (Suárez, 2019). Aquesta frase em va fer reflexionar sobre el poder de l’art per expressar la veritat, transmetre idees i fer-nos pensar críticament sobre la societat. De fet, el meu treball de recerca de batxillerat va girar al voltant de com les ideologies feixistes es transmetien a través del cinema (al final del text puc compartir l’enllaç al meu TR per qui vulgui consultar-lo).

Actualment, segueixo mantenint l’interès pel cinema i per l’art visual, però la música ha tornat a ser central en la meva vida. Vaig descobrir el món de l’escena electrònica, amb els seus ritmes, llums i estils diversos, com el groove, el bounce o l’àcid. Aquesta experiència em proporciona una sensació de llibertat que mai havia sentit abans, on la música i l’expressió corporal es combinen per crear un espai personal i col·lectiu alhora. Així, vaig decidir començar a practicar aquesta música a casa, experimentant amb els sons i els ritmes que m’apassionen. Puc compartir un vídeo on surto tocant amb una taula i transmetent la música que m’agrada. Fa uns anys, vaig viatjar a Berlín, una de les ciutats més immerses en la cultura del tecno. Em va sorprendre profundament la llibertat amb què les persones vivien aquesta experiència: els seus cossos, el seu vestuari, el maquillatge i les personalitats tan diverses es convertien en una veritable obra d’art viva. L’escena tecnològica no només era música; és un espai d’expressió artística on cada individu transforma la seva manera de ser en art, recordant-me com l’art pot anar més enllà de les formes tradicionals i connectar amb la llibertat i la creativitat personals.

Per concloure, la meva experiència en l’educació artística ha estat i és molt important en la meva vida, encara que les formes i mitjans hagin canviat amb els anys. Des dels primers dibuixos i experiments amb textures, passant pel patinatge artístic i la música, fins el cinema, el teatre i l’escena tecnològica, l’art sempre m’ha permès expresar-me i entendre el món des d’una perspectiva més profunda. He après que l’art no només es troba a les aules, sino també en el nostre entorn, en la vida quotidiana i en les experiències personals. L’educació artística ha estat una eina de llibertat, creativitat i reflexió crítica i continua que em permet insprirar-me per explorar noves formes d’expressió i per connectar amb la meva pròpia identitat.

BIBLIOGRAFIA

Suárez, C. (24 de setembre de 2019). Qué dijo Unamuno en Salamanca que ha inspirado la película de Amenábar. Telva. https://www.telva.com/estilo-vida/2019/09/24/5d88c70a02136e90988b45fd.htm

ANNEX

Us penjo ara dos vídeos com a annex de l’Activitat 2. Hi podreu veure el meu TR, una presentació que vaig fer per a un concurs, i també un altre vídeo practicant a casa amb la taula de DJ, que menciono durant el meu relat, per si el voleu mirar.

VÍDEO TR

VÍDEO TAULA DJ

IMG_1997