02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

Quan deixa el dolor de ser sagrat i passa a ser jutjat?

En aquest registre sonor he volgut explorar el dolor com a element comú entre la representació religiosa i el procés del tatuatge, centrant-me exclusivament en el so per construir una experiència sensorial i reflexiva. A diferència dels registres anteriors, en aquest cas no hi ha imatge, fet que obliga a percebre i imaginar a través de l’oïda, posant el focus en les sensacions i en la dimensió corporal. La peça s’inicia amb un ambient que remet a l’espai religiós, a través del silenci, l’eco i una respiració suau que suggereix un cos contingut, gairebé absent, però carregat de significat simbòlic. Aquest inici evoca el dolor, representat en les imatges religioses, sovint associat al sacrifici i a la devoció, un dolor que és contemplat i fins i tot venerat. Progressivament, aquest ambient es transforma amb l’aparició del so de la màquina de tatuar, que introdueix una nova dimensió més física i immediata. La respiració es fa més present i intensa, i el cos deixa de ser una representació per esdevenir una realitat tangible. El dolor ja no és simbòlic, sinó viscut, inscrit directament sobre la pell.

A través d’aquesta transició sonora, he volgut qüestionar la diferència de percepció entre aquests dos tipus de dolor. Mentre que en el context religiós el cos ferit pot ser objecte d’admiració, en el cas del tatuatge sovint pot generar incomoditat o judici. Aquest registre planteja, així, una reflexió sobre com es construeixen aquestes fronteres simbòliques i sobre quins cossos i quines formes de dolor són acceptades o legitimades socialment.

https://drive.google.com/drive/folders/1EtrTXdusjsKSZY90SarJnbfedbX8uL3k?usp=sharing