02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

Pot el tatuatge entendre’s com un ritual contemporani capaç de transformar el cos en un espai simbòlic i sagrat?

En aquest registre he observat el tatuatge com un ritual contemporani a través de la realització d’esbossos, centrant-me en el seu procés més que no pas en el resultat final. He volgut analitzar com el moment del tatuatge pot entendre’s com una pràctica ritualitzada, on el cos es converteix en espai d’inscripció simbòlica i de transformació personal. Per fer-ho, he observat diferents moments del procés: la preparació de la pell, la presència de la màquina de tatuar i la relació entre el cos i la persona que tatua. Aquest registre l’he analitzat comparant aquestes situacions amb la idea de ritual dins l’espai religiós, especialment en relació amb l’església que he treballat en registres anteriors. M’ha interessat veure com en ambdós contextos existeixen elements comuns com la delimitació d’un espai específic, una atmosfera de silenci o concentració i una sèrie de gestos repetitius que donen significat a l’acció. En aquest sentit, el tatuatge pot entendre’s com un ritual individualitzat, on el cos substitueix el temple i es converteix en el suport del símbol.

A partir d’aquesta observació he après que les fronteres entre el sagrat i el contemporani no són fixes, sinó que es poden reinterpretar segons les pràctiques culturals. La principal dificultat ha estat representar aquesta idea sense caure en una visió literal, intentant que els esbossos expressessin més aviat sensacions, relacions i atmosferes. Aquest procés m’ha ajudat a entendre millor el cos com un espai simbòlic on es construeixen identitats i significats personals. 

https://drive.google.com/drive/folders/1LS2RwIK2FH-t-KEZw091FSLr27YJoQlZ?usp=sharing